La Casa Elizalde. Dijous a les 20h. Entrada Gratuïta
FRONTERES MEXICANES
Immers en las contradiccions de la globalització, Mèxic representa l’altre costat del camí que porta al somni americà, convertint a l’enorme país, en una gegantesca frontera a través de la qual s’arriba finalment al mur i al ríu que separen dues nacions. A més d’aquests límits, dins de les regions i creuant deserts i muntanyes, els pobles mexicans mantenen vives costums i formes de vida que s’alimenten de moltes tensions. En aquest diàleg, sorgeixen preguntes per a contestar a través de l’horitzó i la memòria.
Cada any, centenars de mil·lers de centroamericans s'internen clandestinament en Mèxic en el seu camí als Estats Units. Aquest és un relat sobre la voluntat i l'esperança, a través de la contemplació d'homes i dones que viatgen buscant una millor condició de vida, a pesar de que el viatge pot vtornar-se interminable.
Direcció, fotografia i edició: Eugenio Polgovsky Ezcurra. Producció: Eugenio Polgovsky Excurra i ccc. So: Isabel Muzoz.
Trópico de Cáncer retrata la supervivència de l’ésser humà a partir de la depredació de la natura, mitjançant un enfocament cíclic en el que el que compte és la necessitat d’alimentar-se de l’únic que es té a ma, l’ecosistema.
26 de març 2009 XV EN ZAACHILA
Mèxic / 2002 / 52’ / Documental
Presentació a càrrec de Mariana Pérez-Cabello (México, D.F.,1975) DEA en Ciencias de la Comunicación por la UAB, actualmente desarrollando la tesis de doctorado sobre la industria cinematográfica en México (1999-2008).Lic. en Ciencias de la Comunicación por la UNAM (México) periodista y locutora de radio.
Direcció, guió: Rigoberto Perezcano. Producció: 13 Lunas, Conaculta-Imcine, SEP, Calabacitas Tiernaz, Galeria Quetzally, Instituto de las culturas oaxaqueñas. Producción ejecutiva: Iván Ávila Dueñas, María Inés Roqué, Alejandra Guevara. Fotografía: Javier Zarco. Edición: Roberto Bolado. So: Gabriela Espinoza. Música: Banda Gutiérrez, Banda La movida, Griupo Matamoros, Gripo Aragón, Simba Musical, W. Mozart, F.Liszt, J. Strauss. Repartiment: Nashely Aragón, Ramiro Aragón, Angélica vazquez, Alejandro López Cosme
Un poble, una familia, una filla, un toro que matar, vuit fadrins, dos dies de festa, sis chambelans, 850 convidats.... i tot pels seus XV anys.
Ecos del FICCO
(Festival Internacional de cine Contemporáneo de la Ciudad de México)
Els festivals de cinema són una immillorable font de programació. El que allà es presenta, descobreix i es premia, arriba després a diversos circuits de sales d’art , cinemes alternatius i cineclubs. L’empremta del Festival Internacional de Cine Contemporáneo de la Ciudad de México (FICCO), es nota en la quantitat i qualitat de les pel·lícules programades, de les quals hem integrat un cicle amb treballs de nous realitzadors mexicans ben rebuts en certàmens internacionals. Després de guanyar reconeixements a casa i fora d’ella, és probable que sigui aquí, fora de Méxic, on les temàtiques d’aquests films provoquin reflexions que ens facin més propera la realitat mexicana.
No es pot encasellar al cinema mexicà, i s’ha de reconèixer que amb cada títol el cinema independent ocupa un lloc que els estudis no poden oferir. A més dels cognoms que es cotitzen a la Meca del cinema de Hollywood, a Méxic hi ha talent però encara força invisible. Un repàs als nostres autors:
Rubén Imaz treballà set mesos en el guió de Família Tortuga i tres setmanes en el rodatge amb els fons que l’escola de cinema atorga per a les pel·lícules de tesi, que en general són curtmetratges.Va finalitzar la postproducció gràcies al suport de “Cinema en construcció” del Fons de Foment del cinema del Festival de Rotterdam i del Instituto Mexicano de Cinematografía.
Eugenio Polgovsky Ezcurra va començar com a autodidacta, prenent fotografies en Polònia, Nova York i Mèxic. En 1995 va guanyar el primer premi en el concurs ACCU World Photo Contest de la UNESCO, i va ser becari del Programa d’intercanvi de Residències artístiques amb Canadà en 1997. En 1999 va entrar al Centro de Capacitación Cinematográfica (CCC) on va realitzar dos documentals: El Color de su sombra (2003) i Adios Marins (2001). En 2005 va guanyar a Paris el premi Joris Ivens del 27 Festival de cine du réel, consagrat al documental, per la seva pel·lícula Trópico de Cáncer.
Rigoberto Perezcano va nàixer a Zaachila, Oaxaca. Va estudiar en el CUEC de 1994 a 1998. Va ser seleccionat pel National Geographic Channel per a la realització i difusió internacional del documental XV en Zaachila. És becari de la fundació Rockefeller-MacArthur per al desenvolupament i l’escriptura del guió Punta Conejo.
Portem des del 2003 com associació oberta a tots aquells que volen organitzar i gaudir d'activitats al voltant del cinema. Per rebre informació, barcelonaespaicinema@yahoo.es
2008, Cinéma du Réel international documentary film festival, Edición 30º, Película, Premio del Jurado Joven. Mención Honorífica
